CA | ES | EN
News Details

A l’entorn de l’article d’en Pedro Messeguer: Ciencias y Humanidades
A l’entorn de l’article d’en Pedro Messeguer: Ciencias y Humanidades

01/JUN/2022
01/JUN/2022

 

Francesc Esteva,  investigador “at honorem” de l’IIIA

Pedro Messeguer va tenir l’amabilitat de fer referència a la meva pregunta, al final de l’interessant seminari de Norbert Bilbeny sobre ètica i IA. La pregunta versava sobre els debats científics-tecnològics a les facultats d’humanitats. La veritat és que el tema de la divisió entre el que s’anomena ciències i lletres o l’ensenyament de la història de la humanitat sense tenir en compte els avenços científics i tecnològics o l’exclusió de la Ciència del que s’entén socialment per cultura és un debat que ve de lluny.  Tres exemples

(1) Per un atzar de la vida un mateix any vaig fer un curs per alumnes de geografia que només havien seguit cursos “de lletres” des dels 14 anys i a persones que havien deixat els estudis i de grans volien entrar a la universitat a través d’un curs que s’anomenava per a “majors de 25 anys”. Una de les nocions del programa era l’estudi de funcions i un concepte bàsic era el de variable. La majoria dels que venien com a majors de 25 anys el van entendre sense problemes mentre que la majoria dels alumnes que havien fet estudis “de lletres” des dels 14 anys mai el varen entendre, eren negats per qualsevol abstracció.

(2) Florència es considera símbol del renaixement, molts visiten els museus, pocs el museu de les ciències on es pot veure el lligam entre ciència i art, ciència i música, etc. Quan m’explicaven els canvis d’estils arquitectònics em deien que van passar del romànic al gòtic com una qüestió de gust, mai em van dir que un dels motius era perquè en temps del romànic no sabien construir edificacions amb grans finestrals que s’aguantessin, que al darrere hi havia un problema constructiu. Llegeixin”L’artista en el laboratori” de Xavier Duran, és una bona referència per conèixer lligams no massa coneguts entre la química i la pintura o millor els colors. Dalí tota la vida va tenir interès per la ciència, quan ja estava molt malalt encara cada mes rebia “Science et vie”, una revista científica francesa (per casualitat la primera que vaig tenir a les mans quan sols tenia 15 anys), i es feia llegir la revista per la seva infermera.

(3) La mania de defenestrar de la cultura a la ciència és més que un tòpic. Fa poc un ponent en una taula de debat va dir finament inculte a una persona del públic perquè no coneixia un escriptor el nom del qual ara no recordo. Segurament ell desconeixia la majoria de científics que han configurat el món d’avui i quines eren les seves aportacions científiques i les seves implicacions tecnològiques.

En el seminari de Norbert Bilbeny que comentava Pedro Messeguer es parlava d’ètica i intel·ligència artificial, un tema que avui té una certa atenció als mitjans. Es va parlar que els ensenyaments de IA haurien de tenir cursos d’ètica i de l’ètica en les aplicacions socials de la IA, una cosa que trobo del tot raonable. Els investigadors en IA com a col·lectiu s’han preocupat del tema, sense anar més lluny poden trobar la Declaració de Barcelona que investigadors de l'IIIA van col·laborar, però la meva pregunta versava sobre si als centres d’humanitats s’ensenya què és la IA (i en general el món tecnològic-digital) i quina incidència té a les nostres vides perquè els cursos d’ètica poguessin parlar de la realitat. Els cursos d’ètica han de parlar només de temes personals i de relacions entre persones i societat o han de tenir present la influència de la ciència i les tecnologies (en el nostre cas la IA) en la nostra societat?  Mentre estudiava la carrera vaig seguir un curs d’inici a la filosofia que donava l’enyorat professor Valverde, per cert un curs excel·lent. I sempre ens preguntava i volia parlar amb un amic i amb mi perquè érem alumnes de físiques, volia saber quines eren les teories per explicar certes coses, deia que no volia filosofar sense saber que deia la ciència.

A la història es parla de l’home del Renaixement com una persona interessada en tot, ciència, tecnologia, literatura, art, música, etc. Avui potser aquest home del renaixement s’ha de substituir per equips interdisciplinaris que cobreixin diverses àrees de coneixement, les necessàries perquè es pogués discutir dels temes amb coneixement de causa. Aquest és potser un dels grans reptes d’aquests temps que vivim i no és fàcil perquè ni tan sols hi ha un llenguatge  adequat per poder-se comunicar, cadascú té el seu i no sempre són coincidents. El futur dels treballs sobre ètica i IA (i més enllà d’ètica i ciència, tecnologia, art, etc.) està en aquests equips interdisciplinaris i en trobar llenguatges comuns entre mons tan dispars. I no s’ha d’oblidar que tot això hauria de tenir aplicació pràctica, s’hauria de transformar en regles socials que regulin la utilització de la tecnologia.

 

Francesc Esteva,  investigador “at honorem” de l’IIIA

Pedro Messeguer va tenir l’amabilitat de fer referència a la meva pregunta, al final de l’interessant seminari de Norbert Bilbeny sobre ètica i IA. La pregunta versava sobre els debats científics-tecnològics a les facultats d’humanitats. La veritat és que el tema de la divisió entre el que s’anomena ciències i lletres o l’ensenyament de la història de la humanitat sense tenir en compte els avenços científics i tecnològics o l’exclusió de la Ciència del que s’entén socialment per cultura és un debat que ve de lluny.  Tres exemples

(1) Per un atzar de la vida un mateix any vaig fer un curs per alumnes de geografia que només havien seguit cursos “de lletres” des dels 14 anys i a persones que havien deixat els estudis i de grans volien entrar a la universitat a través d’un curs que s’anomenava per a “majors de 25 anys”. Una de les nocions del programa era l’estudi de funcions i un concepte bàsic era el de variable. La majoria dels que venien com a majors de 25 anys el van entendre sense problemes mentre que la majoria dels alumnes que havien fet estudis “de lletres” des dels 14 anys mai el varen entendre, eren negats per qualsevol abstracció.

(2) Florència es considera símbol del renaixement, molts visiten els museus, pocs el museu de les ciències on es pot veure el lligam entre ciència i art, ciència i música, etc. Quan m’explicaven els canvis d’estils arquitectònics em deien que van passar del romànic al gòtic com una qüestió de gust, mai em van dir que un dels motius era perquè en temps del romànic no sabien construir edificacions amb grans finestrals que s’aguantessin, que al darrere hi havia un problema constructiu. Llegeixin”L’artista en el laboratori” de Xavier Duran, és una bona referència per conèixer lligams no massa coneguts entre la química i la pintura o millor els colors. Dalí tota la vida va tenir interès per la ciència, quan ja estava molt malalt encara cada mes rebia “Science et vie”, una revista científica francesa (per casualitat la primera que vaig tenir a les mans quan sols tenia 15 anys), i es feia llegir la revista per la seva infermera.

(3) La mania de defenestrar de la cultura a la ciència és més que un tòpic. Fa poc un ponent en una taula de debat va dir finament inculte a una persona del públic perquè no coneixia un escriptor el nom del qual ara no recordo. Segurament ell desconeixia la majoria de científics que han configurat el món d’avui i quines eren les seves aportacions científiques i les seves implicacions tecnològiques.

En el seminari de Norbert Bilbeny que comentava Pedro Messeguer es parlava d’ètica i intel·ligència artificial, un tema que avui té una certa atenció als mitjans. Es va parlar que els ensenyaments de IA haurien de tenir cursos d’ètica i de l’ètica en les aplicacions socials de la IA, una cosa que trobo del tot raonable. Els investigadors en IA com a col·lectiu s’han preocupat del tema, sense anar més lluny poden trobar la Declaració de Barcelona que investigadors de l'IIIA van col·laborar, però la meva pregunta versava sobre si als centres d’humanitats s’ensenya què és la IA (i en general el món tecnològic-digital) i quina incidència té a les nostres vides perquè els cursos d’ètica poguessin parlar de la realitat. Els cursos d’ètica han de parlar només de temes personals i de relacions entre persones i societat o han de tenir present la influència de la ciència i les tecnologies (en el nostre cas la IA) en la nostra societat?  Mentre estudiava la carrera vaig seguir un curs d’inici a la filosofia que donava l’enyorat professor Valverde, per cert un curs excel·lent. I sempre ens preguntava i volia parlar amb un amic i amb mi perquè érem alumnes de físiques, volia saber quines eren les teories per explicar certes coses, deia que no volia filosofar sense saber que deia la ciència.

A la història es parla de l’home del Renaixement com una persona interessada en tot, ciència, tecnologia, literatura, art, música, etc. Avui potser aquest home del renaixement s’ha de substituir per equips interdisciplinaris que cobreixin diverses àrees de coneixement, les necessàries perquè es pogués discutir dels temes amb coneixement de causa. Aquest és potser un dels grans reptes d’aquests temps que vivim i no és fàcil perquè ni tan sols hi ha un llenguatge  adequat per poder-se comunicar, cadascú té el seu i no sempre són coincidents. El futur dels treballs sobre ètica i IA (i més enllà d’ètica i ciència, tecnologia, art, etc.) està en aquests equips interdisciplinaris i en trobar llenguatges comuns entre mons tan dispars. I no s’ha d’oblidar que tot això hauria de tenir aplicació pràctica, s’hauria de transformar en regles socials que regulin la utilització de la tecnologia.

 

Requirements:

Salary: 


Duration: 


Workday: 


Workplace: 


Start date: 


Closing date: